La màgia de llegir en veu alta

Si hi ha algun tret distintiu que ens fa ser humans no és només el do de la parla, també ho són el de la comunicació i la imaginació.

Totes tres característiques les posem en pràctica sense imposicions, de manera natural, ja que formen part de les nostres capacitats innates i són les que ens aplanen el terreny de la lectoescriptura, un procés complex on intervenen molts factors que ens permetran un dia adquirir una bona comprensió lectora.

La màgia de llegir en veu alta

Per provocar aquest aprenentatge complex i apassionant és imprescindible llegir en veu alta als infants. Com si es tractés de l’ascensió a una gran muntanya, aquest aprenentatge s’haurà de conquerir pas a pas, respectant el procés vital, la capacitat, les habilitats i ritme de cadascú.

Primer tram

El primer tram per aconseguir aquest repte comença des de ben petits, dins la panxa de la mare, on ja tenim la capacitat d’escoltar i reaccionem amb copets als estímuls de la veu que ens acarona des de l’exterior.

Un cop a fora continua l’empremta lectora mentre ens gronxem amb les cançons de bressol que ens motivaran a parlar.

A Educació Infantil

El següent tram de l’ascensió coincideix amb la socialització a l’escola. Quan arribem a la llar i a infantil ja portem de casa una motxilla plena d’experiències, vivències i records que ens ajuden a establir vincles, relacionar i adquirir més vocabulari, activar la memòria, relacionar fets, connectar emocions i aprenentatges.

Perquè tot això passi, des de l’escola seguim llegint contes en veu alta, acompanyats de les atemporals titelles, de nous i vells personatges estrafolaris, d’il·lustracions extraordinàries que conviden a pensar, de rodolins divertits i poemes trencadors, d’anècdotes impossibles i somnis possibles que ens estimularan la imaginació, la comunicació i establiran un vincle indestructible per facilitar el camí pel següent campament base.

Llegir contes en veu alta

A primària

La primària serà el següent tram que pujarem. Aquí cal comprendre que el fet d’aprendre a llegir i a escriure no és només la part formal d’identificar un so amb una grafia i ajuntar
lletres per formar paraules que esdevindran frases.

La motivació real, l’impuls que ens ajuda a seguir ascendint per llocs cada cop més escarpats, vindrà de la il·lusió que els fa empatitzar amb els personatges, de vibrar amb les històries dels altres i de quedar-nos abduïts per l’aventura de llegir.

Les ganes terribles d’aprendre venen quan ens han llegit tant que desitgem descobrir-ho tot sols. Quan ens adonem que la clau per investigar, imaginar, deduir, crear i canviar qualsevol lectura real o de ficció està a les nostres mans.

Aquesta llibertat d’escollir un conte per afrontar-nos al repte de llegir sols esdevé l’enamorament absolut gràcies a totes les històries que hem escoltat. El món es fa tan ample que estimula la voluntat d’escollir la lectura.

El repte de llegir sols

A secundària

Un cop ja som a tocar del cim, a secundària, ja no hi ha cap campament base per descansar. Tot és empenta cap amunt, perquè ja ho tenim. S’eixamplen les habilitats lingüístiques, emocionals i intel·lectuals que ens dóna la lectura.

En plena desplegada hormonal, els llibres poden ser els nostres aliats, el gran refugi i la font de descobriments, coneixements i emocions que necessitem sentir en els altres per empatitzar-les i comprendre’ns a nosaltres mateixos, per seguir creixent i recollint els fruits de cada vegada que hem escoltat un conte en veu alta.

Pels infants, el fet de llegir és un dels moments més emocionats de la seva vida, per nosaltres, els mestres, acompanyar-los en la difícil ascensió d’aquesta muntanya ens fa comprendre el motiu pel qual ens dediquem a aquesta tasca màgica de motivar-los i acompanyar-los a arribar al cim

Les metodologies funcionen només si hi ha la voluntat d’encendre el foc de la imaginació i la comunicació mitjançant la lectura d’un conte a cau d’orella. Des de l’escola i a casa, entre tots, tenim aquesta preciosa responsabilitat: acompanyar-los en aquesta ascensió, gaudint del camí junts, fins a deixar-los lliures.

Desplaça cap amunt