Buscant llops. Emoció i valors.

Hem sortit pel bosc a buscar llops. La impaciència i la il·lusió de trobar-nos un animal salvatge que s’assembla tant a nosaltres i que els contes populars l’han fet ser dolent ens fa bategar el cor a cent per hora.

El llop

Anem tots junts, primer i segon, cada cop més junts a mesura que el bosc s’espesseix, a mesura que la humitat ens produeix un calfred, a mesura que tenim més a prop l’olor del misteri, l’olor dels nervis i l’olor de la por que fan els llops quan no en saps el nom, avancem.

El llop

El llop!!!

De lluny, a Dalt de la muntanya l’Ignasi diu: mireu allà dalt, el tenim a prop! El veieu?, és el Likos! El veieu? Tots ens estrenyem més, el silenci és absolut, la connexió també!

Ens mirem satisfets, hem vist de lluny el mascle dels dos  llops ibèrics que ens va dir l’Ignasi que potser podríem trobar, quan va venir a l’escola el dia anterior a la sortida per preparar-nos per la nostra expedició a Gualba, al Montseny.

Continuem caminant i quan pensàvem que tot estava ja fet la consigna torna a activar-se. Ara es tracta de seure a terra, damunt d’una rampa de sorra, separats uns dels altres per un metre de distància. I sense previ avís, allà està, esvelta, àgil, decidida i percebuda, la Lupus. El sol ens escalfa les galtes. No ens movem. Les pupil·les estan més dilatades que mai. Ens mirem. Els ulls són grans esferes d’expectació. Per uns segons som escultures de carn i sorpresa. Està a punt de passar el que ningú havia previst. 

Increïble. La lloba se’ns acosta i es comença a passejar entre tots nosaltres. Com si d’una dansa es tractés, se’ns apropa fins al punt de refregar-se contra el nostre cos indefens, de llepar-nos la cara vermella de tensió i d’empentar-nos juganerament en senyal de salutació, d’amistat, de família i de manada.

Emoció col·lectiva i aprenentatge

És impossible explicar l’emoció col·lectiva que ens ha unit encara més. Tots nosaltres junts hem jugat amb una lloba i aquesta experiència de connexió sensorial serà per sempre un canvi de mirada cap als llops i sobretot un reconeixement al poder que té la confiança i la comunicació i el respecte quan se saben transmetre. Creiem que per això la Lupus se’ns va  apropar tant, vam notar que estàvem en harmonia amb la natura, amb la vida, amb ella. Hem sentit, també, que som molt més semblants del que ens pensem: territorials, càlids, nobles, protectors i lleials. 

Quan experimentem des de l’emoció i els valors l’aprenentatge és significatiu, ens arriba molt endins, ens transforma i és per sempre.

El llop

 

 

Desplaça cap amunt